Las TIC y un mundo mejor, para algunos.

Las TIC y un mundo mejor, para algunos.

CEMENTERIO DE ORDENADORES

Un ordenador viejo plantea un problema. Reciclar no es rentable: el valor de los materiales salvados ni siquiera roza lo que cuesta extraerlos. Rentabilizarlos requeriría salarios misérrimos e ignorar olímpicamente engorrosas medidas de seguridad. La solución es Guiyu.
Guiyu, de apenas 200.000 habitantes, es el mayor cementerio de ordenadores y demás chatarra electrónica del mundo. Hay más veneno del primer mundo en India, Pakistán, Filipinas o Nigeria, pero en ninguno como en Guiyu, en la provincia china del Cantón. Sus calles son un enorme basurero de cables y hojalata. A veces el orden revela la alta especialización: medio centenar de contenedores con ordenadores portátiles se alzan unos diez metros en la calle principal; una docena de grandes bolsas con carcasas de Game Boy se acumulan un poco más allá; un triciclo a motor cargado hasta lo peligroso de placas metálicas cruza a toda velocidad la ciudad. Otras veces no hay más que cordilleras de plásticos y metales. Es lo poquísimo no aprovechable que queda al final de la cadena, y que terminará en el río.
El 95 % de la población come de los ordenadores. A diferencia del paisaje del Cantón, en Guiyu no hay fábricas. El taller es el cobertizo, el patio interior, unos taburetes en el salón de casa. La tecnología del siglo 21 se destripa con sudores y utensilios del 19, a martillazos, con destornilladores y alicates, sin más protección que guantes. Los tóner de las impresoras, irrecuperables, son tirados en cualquier lugar, pero antes se ha inhalado la carbonilla. El asunto no sería tan catastrófico si los ordenadores no contuvieran tantos elementos cancerígenos. Hasta hace pocos años, en las calles se quemaban cables para extraer el cobre y se bañaban en ácido los chips para recuperar ínfimas cantidades de oro. Ahora se hace en la trastienda.

Tecnoautobiografia

Des de la revolució industrial al 1750 que la humanitat va experimentar un dels canvis més importants en la seva història. A partir d’aleshores ja res seria igual. La segona revolució que també canviaria la humanitat i la manera d’entendre-la i de comunicar-se és la del nostre segle, la del segle XX i sembla que en aquest nou segle, el s.XXI, tampoc té límits i ningú sap fins quan acabarà aquesta revolució que cada dia ens està aportant nous invents i nous avenços tecnològics que la vegada, i no ens enganyem, ens fan més dependents d’aquestes noves tecnologies.

Jo des de que vaig néixer, a casa meva, per motius de feina del meu pare ja teníem ordinador. En aquella època no era gens freqüent aquest fet, no com ara que quasi cada membre de la família en té un. Jo sempre en tota la meva vida he renegat bastant d’aquestes noves tecnologies i sobretot de la seva imposició d’aquest mon capitalista i per tant i consumista. Les noves tecnologies ens han d’ajudar a fer la vida més senzilla i còmode. Si. Però no ens han de fer dependents d’elles i per desgràcia és al camí cap on estem anant. És evident que des de petit la tecnologia està al nostre voltant: telèfons fixos, bicicletes, cotxes, televisors, neveres, rentadores, aparells electrodomèstics domèstics i un llarg etcètera que a mesura que passen els anys ha anat creixent i no aritmèticament sinó que diria jo més aviat exponencialment. La bicicleta i el cotxe ha estat potser la tecnologia que més de petit he notat, a part com no, de la caixa tonta, ai vull dir el televisor. Des de petit sempre he anat i he estat dins d’un esplai i discrepo molt de que a l’esplai o cau se li digui tecnologia organitzativa però bé no és el moment de discutir-ho. És evident que la música i els seus elements de reproducció han fet que aquest món em mogués bastant i fer arribar la música a la gent és una cosa meravellosa al igual que internet a fet arribar a la gent un munt d’informació. A mi internet em va arribar tard, als 20 anys. Fins aleshores a casa meva no n’hi havia però cada vegada era més difícil estar sense internet en aquest mon que tot o quasi tot es per allà. Aquest també és un problema ja que amb aquest fet estem excloent a moltíssima gent que sense recursos no pot accedir a aquestes noves tecnologies. És evident i hem de mirar les coses també bones que ens ha aportat com el transport. Ara viatjar és facilíssim i cada vegada més econòmic, ja sigui per via aèria, terrestre o marítima. Al fet de viatjar i estar a l’altra punta el mon no és sinónim d’estar aïllat del món i dels sers més estimats ja que a través de les noves tecnologies com ara pot ser internet ens fa que estiguem al corrent de tot i més enterats que mai de com va el món. Però com dic aquest món el que vol fer-nos és esclaus d’aquestes noves tecnologies i això si que no ho podem permetre. No potser que si no tens mòbil la gent no et truqui, ja que això de trucar a casa ja sembla antic. No pot ser que la gent per sumar, restar, multiplicar o dividir hagi de fer servir la calculadora sino no sap. Tot això és un desastre que cada vegada s’anirà fent més. Hem de saber treballar amb les noves tecnologies però sense oblidar que hi ha prioritats, com el menjar, la vivenda o l’educació i també hem de ser conscients de que no ens poden fer esclaus.